Jovi Grau

Ja fa temps que les intel·ligències artificials han superat el test de Turing i és pràcticament impossible diferenciar un text humà d'un escrit per una intel·ligència artificial.

La facilitat per crear aquests textos tan realistes ha fet que la xarxa estiga envaïda de textos sospitosament genèrics i amb estructures sospitosament paregudes als esquemes que fa servir ChatGPT. A més, és d'esperar que aquests algoritmes vagen fent-se més i més «intel·ligents» fins que arribe el veritable dia del judici final en què ja no podrem distingir la paraula humana de l'algoritme de la màquina.

I en eixe context cal afegir-hi l'altra banda: una xarxa cada volta menys atomitzada. Ja ningú ix de les seues tres o quatre webs de confiança, d'Instagram passem a YouTube i de YouTube a Twitter, i en això JA PROU! Ningú va a subscriure's a un blog d'un subjecte desconegut per llegir entrades quilomètriques sobre assumptes no massa entretinguts. Els tuits tenen 280 caràcters i ningú llig un tuit sencer. Encara que sí que hi ha gent disposada a pagar una subscripció premium per poder escriure més.

Doncs, per a mi aquest ha sigut el moment ideal per començar aquest blog. Tant el lector com jo sabem que d'açò no vaig a traure un duro, que jo i tu estem ací per voluntat i per gust, no per traure un rendiment al nostre temps d'oci.

Que ningú em llig? Tant me fa, podré escriure més i sobre més temes perquè no hi ha temes tabú en un blog sense lectors.

Porte escrivint anys als meus apunts. Ara, en aquest blog, he decidit fer pública part d'eixes ocurrències que abans quedaven oblidades als meus quaderns.