<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/">
  <channel>
    <title>ressenyes &amp;mdash; Jovi Grau</title>
    <link>https://jovigrau.com/tag:ressenyes</link>
    <description></description>
    <pubDate>Wed, 26 Aug 2026 21:22:21 +0000</pubDate>
    <image>
      <url>https://i.snap.as/XXjDzFMC.png</url>
      <title>ressenyes &amp;mdash; Jovi Grau</title>
      <link>https://jovigrau.com/tag:ressenyes</link>
    </image>
    <item>
      <title>Comentaris a “L’home al castell”</title>
      <link>https://jovigrau.com/comentarios-a-el-hombre-en-el-castillo?pk_campaign=rss-feed</link>
      <description>&lt;![CDATA[L’estiu és una gran època per a la lectura, però en el meu cas la llista de pendents no em permet abordar cap novetat amb la consciència tranquil·la. Estes vacances he decidit reduir la llista començant per un dels que tenia més ganes: L’home al castell, de Philip K. Dick. Publicada el 1962 i coneguda també per la sèrie de Netflix), és una novel·la distòpica, encara que també podria classificar-se com a ciència-ficció o fins i tot ficció filosòfica. El llibre també pot considerar-se una obra postmoderna per l’època en què es va escriure i per les seues característiques. Esta novel·la portava en la meua llista de pendents des que vaig llegir Somien els androides amb ovelles elèctriques?, que em va fascinar. És una altra de les obres més conegudes de l’autor. A més, m’interessen especialment els temes que aborda: la ucronia i les realitats alternatives.&#xA;&#xA;!--more--&#xA;&#xA;En esta novel·la, les potències de l’Eix van guanyar la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units estan dividits en tres parts: la costa del Pacífic, controlada pel Japó; la costa de l’Atlàntic, controlada per Alemanya; i els Estats de les Muntanyes Rocoses, que, a pesar de ser un territori lliure, continuen sota la influència de les dues potències. En este context, el llibre presenta la història de diferents personatges d’orígens diversos. Estes històries estan connectades indirectament i semblen independents entre si. L’únic element present en totes elles és La llagosta s&#39;engreixa, un llibre escrit per Hawthorne Abendsen. En eixe llibre, Abendsen relata un món en què el Regne Unit va guanyar la Segona Guerra Mundial. &#xA;&#xA;L’acció té lloc principalment a San Francisco. Allà, Frank Fink i Ed McCarthy han deixat els seus treballs i fan servir la seua experiència per a obrir un negoci dedicat a fabricar joies de gran qualitat. Representen l’ideal americà de la capacitat emprenedora per seguir el que veritablement els apasiona. La seua història es complementa amb la de Robert Childan, propietari d’una botiga d’antiguitats anomenada American Artistic Handcrafts Inc., que representa l’arquetip de l’estatunidenc orgullós. Decideix arriscar-se a vendre en la seua botiga joies contemporànies nacionals de qualitat en lloc de continuar amb la seguretat de vendre objectes d’un passat que ja no existix. Tot això succeïx en un ambient opressiu, on la societat manté una visió racista dels estatunidencs. Este és el cas de Nabosuke Tagomi, cap de la Comissió de Comerç Japonesa, que és retratat com un personatge tradicionalista. A causa de les seues creences, més endavant en la novel·la, s’angoixa en veure’s involucrat com a intermediari en un pla per a descobrir un perillós complot alemany contra els japonesos. L’últim personatge que apareix destacat és Juliana Fink, exdona de Frank, que viatja en cotxe des de Cañon City fins a Denver per a conéixer l’autor de La llagosta s&#39;engreixa. Després d’un enfrontament amb Joe, un assassí alemany enviat per a matar Abendsen, Juliana es troba amb l’escriptor a sa casa. Esta visita constituïx el clímax de la novel·la i acaba amb la confessió d’Abendsen que tot el llibre va ser escrit seguint les instruccions del Yijing. El Yijing és un antic text xinés d’endevinació que apareix nombroses vegades al llarg de la novel·la. Molts personatges l’utilitzen, especialment Frank Fink i Nabosuke Tagomi, per a tractar d’endevinar el futur o prendre decisions basant-se en les interpretacions de l’oracle.&#xA;&#xA;Vaig gaudir molt de la lectura de la novel·la perquè, a pesar de la seua brevetat, aborda temes complexos sense detindre’s en llargues descripcions. Els detalls sobre com és la vida sota un govern feixista no es mostren explícitament, sinó que es donen a entendre. Eixa és la raó de l’aparició del budisme en la història, un element de la cultura japonesa que apareix imposat per la força als Estats Units. En este sentit, em sembla que el Yijing funciona a voltes com un deus ex machina, indicant als personatges com actuar o com enfrontar-se a les seues situacions. No obstant això, m’agrada la manera en què l’oracle s’utilitza durant la confessió de Hawthorne Abendsen, qui sembla ser una alter ego del veritable autor, Philip K. Dick, i de la seua pròpia vida com a escriptor. A més, admire la capacitat de l’autor per a introduir temes filosòfics sense llargues divagacions, simplement presentant l’escenari. Investigant sobre este tema, sembla que, de fet, l’autor va utilitzar el Yijing per a decidir alguns aspectes de la novel·la.&#xA;&#xA;Este llibre va ser una experiència intensa per a mi. Esperava una lectura lleugera, amb pocs personatges i una trama previsible, per a amenitzar l’estiu i de pas treure un llibre de la llista de pendent. No obstant això, em vaig trobar una novel·la profunda, plena de personatges interessants. El final és prou obert per a estimular la imaginació i l’especulació. Recomanaria este llibre a qualsevol que estiga interessat en històries atípiques que van directament a l’acció i no es detenen en llargues descripcions o reflexions.&#xA;&#xA;Ressenyes]]&gt;</description>
      <content:encoded><![CDATA[<p>L’estiu és una gran època per a la lectura, però en el meu cas la llista de pendents no em permet abordar cap novetat amb la consciència tranquil·la. Estes vacances he decidit reduir la llista començant per un dels que tenia més ganes: <em>L’home al castell</em>, de Philip K. Dick. Publicada el 1962 i coneguda també per la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27home_del_castell_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3)">sèrie de Netflix</a>, és una novel·la distòpica, encara que també podria classificar-se com a ciència-ficció o fins i tot ficció filosòfica. El llibre també pot considerar-se una obra postmoderna per l’època en què es va escriure i per les seues característiques. Esta novel·la portava en la meua llista de pendents des que vaig llegir <em>Somien els androides amb ovelles elèctriques?</em>, que em va fascinar. És una altra de les obres més conegudes de l’autor. A més, m’interessen especialment els temes que aborda: la ucronia i les realitats alternatives.</p>



<p>En esta novel·la, les potències de l’Eix van guanyar la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units estan dividits en tres parts: la costa del Pacífic, controlada pel Japó; la costa de l’Atlàntic, controlada per Alemanya; i els Estats de les Muntanyes Rocoses, que, a pesar de ser un territori lliure, continuen sota la influència de les dues potències. En este context, el llibre presenta la història de diferents personatges d’orígens diversos. Estes històries estan connectades indirectament i semblen independents entre si. L’únic element present en totes elles és <em>La llagosta s&#39;engreixa</em>, un llibre escrit per <strong>Hawthorne Abendsen</strong>. En eixe llibre, Abendsen relata un món en què el Regne Unit va guanyar la Segona Guerra Mundial.</p>

<p>L’acció té lloc principalment a San Francisco. Allà, <strong>Frank Fink</strong> i <strong>Ed McCarthy</strong> han deixat els seus treballs i fan servir la seua experiència per a obrir un negoci dedicat a fabricar joies de gran qualitat. <strong>Representen l’ideal americà</strong> de la capacitat emprenedora per seguir el que veritablement els apasiona. La seua història es complementa amb la de <strong>Robert Childan</strong>, propietari d’una botiga d’antiguitats anomenada American Artistic Handcrafts Inc., que representa l’arquetip de l’estatunidenc orgullós. Decideix arriscar-se a vendre en la seua botiga joies contemporànies nacionals de qualitat en lloc de continuar amb la seguretat de vendre objectes d’un passat que ja no existix. Tot això succeïx en un ambient opressiu, on la societat manté una visió racista dels estatunidencs. Este és el cas de <strong>Nabosuke Tagomi</strong>, cap de la Comissió de Comerç Japonesa, que és retratat com un personatge tradicionalista. A causa de les seues creences, més endavant en la novel·la, s’angoixa en veure’s involucrat com a intermediari en un pla per a descobrir un perillós complot alemany contra els japonesos. L’últim personatge que apareix destacat és <strong>Juliana Fink</strong>, exdona de Frank, que viatja en cotxe des de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1on_City">Cañon City</a> fins a Denver per a conéixer l’autor de <em>La llagosta s&#39;engreixa</em>. Després d’un enfrontament amb <strong>Joe</strong>, un assassí alemany enviat per a matar Abendsen, Juliana es troba amb l’escriptor a sa casa. Esta visita constituïx el clímax de la novel·la i acaba amb la confessió d’Abendsen que tot el llibre va ser escrit seguint les instruccions del Yijing. El <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Yijing">Yijing</a> és un antic text xinés d’endevinació que apareix nombroses vegades al llarg de la novel·la. Molts personatges l’utilitzen, especialment Frank Fink i Nabosuke Tagomi, per a tractar d’endevinar el futur o prendre decisions basant-se en les interpretacions de l’oracle.</p>

<p>Vaig gaudir molt de la lectura de la novel·la perquè, a pesar de la seua brevetat, aborda temes complexos sense detindre’s en llargues descripcions. Els detalls sobre com és la vida sota un govern feixista no es mostren explícitament, sinó que es donen a entendre. Eixa és la raó de l’aparició del budisme en la història, un element de la cultura japonesa que apareix imposat per la força als Estats Units. En este sentit, em sembla que el Yijing funciona a voltes com un <em>deus ex machina</em>, indicant als personatges com actuar o com enfrontar-se a les seues situacions. No obstant això, m’agrada la manera en què l’oracle s’utilitza durant la confessió de Hawthorne Abendsen, qui sembla ser una <em>alter ego</em> del veritable autor, Philip K. Dick, i de la seua pròpia vida com a escriptor. A més, admire la capacitat de l’autor per a introduir temes filosòfics sense llargues divagacions, simplement presentant l’escenari. Investigant sobre este tema, sembla que, de fet, l’autor va utilitzar el Yijing per a <a href="https://ichingai.info/en/learn/philip-k-dick-i-ching/">decidir alguns aspectes de la novel·la.</a></p>

<p>Este llibre va ser una experiència intensa per a mi. Esperava una lectura lleugera, amb pocs personatges i una trama previsible, per a amenitzar l’estiu i de pas treure un llibre de la llista de pendent. No obstant això, em vaig trobar una novel·la profunda, plena de personatges interessants. El final és prou obert per a estimular la imaginació i l’especulació. Recomanaria este llibre a qualsevol que estiga interessat en històries atípiques que van directament a l’acció i no es detenen en llargues descripcions o reflexions.</p>

<p><a href="https://jovigrau.com/tag:Ressenyes" class="hashtag"><span>#</span><span class="p-category">Ressenyes</span></a></p>
]]></content:encoded>
      <guid>https://jovigrau.com/comentarios-a-el-hombre-en-el-castillo</guid>
      <pubDate>Fri, 21 Aug 2026 10:57:57 +0000</pubDate>
    </item>
  </channel>
</rss>